Hola carinyo
Aquests dies estic més trista que altres, com sempre el mes de novembre....ha passat la castanyada o millor el halloween que tant disfrutaves. M'enrecordo molt de l'últim any a casa la Damara i desprès a casa amb les pelis de por... com t'agradava..
Ja ha passat un altre any...La setmana que ve farà cinc anys que ens vas deixar i per mes que passin els anys és com si fos ahir que vas marxar. Estic segura que saps el molt que et trobo a faltar, el gran buit que ens has deixat, no només a mi sinó a molta gent que t'estima i t'estimarà sempre.
Per mes que intenti acceptar sempre tinc moments que no puc, intento assumir que era el teu moment però cada vegada que veig un nen de la teva edat d'abans i un noi amb l'edat que tindries ara se'm trenca el cor.
Aquest dies tant tristos estaré a Brasil; sembla que allà no ho passo tant malament. Aquests dies resaré molt per tú i per el iaio , segur que us cuideu un a l’altre i demanaré a Deu que ens segueixi donant forces.
T’ESTIMO
Hola Isabel,
ResponderEliminarEt vull fer arribar els meus records i una carícia virtual en un dia com aquest. Sempre es necessiten, cada dia ens en recordem d'ells, però potser aquests dies especials una mica més, oi?
l'Alex és un nen guapíssim.
Un petó
Natxo
9 de Noviembre, apenas una fecha, apenas un día más en el calendario.... no para nosotros....
ResponderEliminarno es apenas una ausencia, no es apenas un vacío ...... no para nosotros .....
Bel, estamos contigo, Alex cariño estás y estarás siempre con nosotros .....
Hola Alex
ResponderEliminarPotser és la primera vegada que t’escric. Hem parlat a vegades, ja ho saps, com i de quina manera. Primer emprenyat, disgustat, preguntant i esperant que em contestessis. Passat el temps, crec que t’he entés.
Ara ets diferent, més gran o segurament una cosa similar que nosaltres no podem acabar d’entendre. Mes savi, segur que veus més enllà que els que estem aquí, en aquest mon a vegades brut i incomprensible, pero moltes altres bonic i ple de vida. La Isabel i la Martina en son una mostra.
Ja no deus recordar com son els jocs de la Play. Ara estàs ocupat en altres coses. Pero ben segur que a vegades tens certa anyorança de quan jugaves amb el Daniel a casa teva, a mata gent amb el Grand Thief Auto. El Daniel ja saps com està. Va una mica perdut. Si les teves obligacions t’ho permeten, si pots, ajuda’l una mica que ho necessita. Jo faig el que puc pero no en sé prou, no soc perfecte i m’equivoco. Tú ja saps.
Seguirem parlant Alex, no sè quan pero segur que si. Cuida a la teva mare i a la teva germana petita . Que mai els hi passi res. Tens que ser el seu angel particular.
Pero això suposo que no cal dir-ho per que segur que ja ho ets.
T’estimem tots els que ja saps.
Fins aviat!!
DAVID (cap de bombilla)
Isabel querida!!!
ResponderEliminarSempre q entro nesse blog penso em vc. Penso e me emociono, pois por mais q sinta uma enorme tristeza não consigo dimensionar a sua.
Vc é muito forte e maravilhosa por continuar a sua vida tão bravamente.
Muito obrigada por me ensinar como seguir a minha vida através da SUA força.
Beijos,
Flávia.
Hola Alexorro, ha pasado mucho tiempo y han pasado muchas cosas, pero sigues haciendo falta. Te queremos
ResponderEliminarHola carinyo...
ResponderEliminarUn any mesi cada dias et trobo mes a faltar... t'estimo mes que res en aquest mon.
Mami
Hola amor meu, avui no puc mes, et necessito!!!!!!! necessito sentirte, tocarte, abraçarte, ferte molts molts molts petons, sentir la teva olor, carinyo no saps com et trobo a faltar, si us plau on estiguis, enviam algun senyal que estas bé, fa molt temps que no somio amb tu i no puc més... T'estimo amb tot el meu cor
ResponderEliminarMami
Hola hola Alexorro, siempre presente, siempre en nuestro pensamiento.Te seguimos queriendo y echando de menos ¿lo sabes verdad?.
ResponderEliminarCariño, un montón de besos.