Estimat Alex; el 22 d'aquest mes de setembre faries divuit anys. No sé quina careta tindries doncs series quasi un home i no el nen que ens va deixar, segur que series guapíssim. Pero el que si se és que series una persona increible, com sempre vas ser. El millor fill, el més noble, el més carinyos , el més estimat.. tot el que et digui és poc per expressar l’ amor incondicional que sempre tindré per tu. Aquest amor és el que em fa viure, sentir que tú i jo estem fusionats, que sempre estaràs amb mi i que res canviarà això.
Que més puc dir si ho erets tot per mi…ara aquest amor el tenim que compartir amb la teva germaneta Martina. Com s'assembla a tu…. és preciosa!!!! ara ja té 2 anyets i mig pero segur que ja la coneixes, perque sento que sempre ets amb nosaltres i la Martina sempre parla del seu tete Alex que és al cel. Et coneix molt bé!!!
Potser allà a on ets ara, pots llegir el que estic escrivint. Fins i tot, segurament, estas somrient perque ja saps el que tinc ganes d'escriure. Dona'm temps, no és fàcil pero entre tots dos podrem tenir aquest espai per parlar, pensar i somiar...
